Francesc Cambó. L'últim retrat / Jordi Catalan
Catalan i Vidal, Jordi


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona. Vol. 32, núm. 89 (2023) , p. 189-199
Ressenya de:
- Borja de Riquer. Francesc Cambó : l'últim retrat : el polític, el mecenes, l'home de negocis, les altres passions. Barcelona : Edicions 62 (Biografies i memòries, 101)

Vins, aiguardents i caves. La comercialització de la producció vinícola catalana (segles XVIII-XXI) / [ressenya de] Juan Piqueras Haba
Piqueras Haba, Juan


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona. Vol. 32, núm. 87 (2023) , p. 203-205
Ressenya de:
. Vins, aiguardents i caves. La comercialització de la producció vinícola catalana (segles XVIII-XXI) / Josep Colomé-Ferrer; Jordi Planas y Raimon Soler-Becerro (coords.). Tarragona : Vilafranca del Penedès : Universitat Rovira i Virgili ; Vinseum-Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, 2022

Can Folch. Memoria de una fábrica (1882-1987) / [ressenya de] Soledad Bengoechea
Bengoechea Echaondo, Soledad


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 86 (2022) , p. 191-193
Ressenya de:
- García Daza, Francisco. Can Folch. Memoria de una fábrica (1882-1987). Barcelona : Ediciones Carena, 2022

La Barcelona feminizada : migraciones y mercado laboral en la ciudad industrial (1848-1930) / Conchi Villar
Villar, Conchi G.


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 85 (2022) , p. 181-218

Aquesta investigació aborda la qüestió de la immigració femenina a la Barcelona de la in-dustrialització. Entre l'últim quart del segle xix i l'any 1930, el flux migratori femení que va rebre la ciutat va ser més elevat que el masculí. Com a conseqüència, Barcelona es va conver-tir en una ciutat feminitzada. Aquest article constitueix una aproximació als factors econòmics push-pull dels grups migratoris amb més presència a la ciutat: catalanes, aragoneses i valencia-nes. Es defensa la idea que els moviments migratoris temporals i estacionals de les dones en època preindustrial van esdevenir definitius en un context de coincidència d'elevada demanda de mà d'obra femenina del mercat laboral barceloní i de pèrdua d'oportunitats de les dones als seus llocs d'origen. La investigació revela, a més, que la crisi dels sistemes de vida tradicionals, en conjunció amb els models de transmissió i d'explotació de la terra, va generar models emi-gratoris travessats pel gènere.

Un Hombre, mil negocios. La controvertida historia de Antonio López, marqués de Comillas / [ressenya de] Marc Prat Sabartés
Prat Sabartés, Marc


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 84 (2022) , p. 211-214
Ressenya de:
. Un Hombre, mil negocios : la controvertida historia de Antonio López, marqués de Comillas / Martín Rodrigo y Alharilla. Barcelona : Ariel, 2021

Terra, protoindústria i població a Igualada, c. 1680-1829. Una via catalana de transició al capitalisme? / [ressenya de] Julie Marfany
Pacual i Domènech, Pere


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 82 (2021) , p. 195-198
Ressenya de:
. Terra, protoindústria i població a Igualada, c. 1680-1829 : una via catalana de transició al capitalisme? / Julie Marfany. Girona : Associació d'Història Rural : Centre de Recerca d'Història Rural Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona : Documenta Universitaria, 2020

L'Evolució del dispositiu hospitalari a Catalunya (1849-1980) / [ressenya de] Margarita Vilar-Rodríguez
Vilar Rodríguez, Margarita


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 82 (2021) , p. 207-209
Ressenya de:
. L'evolució del dispositiu hospitalari a Catalunya (1849-1980) / Josep Barceló-Prats y Josep M. Comelles. Barcelona : Col·legi de Metges de Barcelona, 2020 (Publicacions de l'Arxiu Històric de les Ciències de la Salut)

The trans-Pyrenean railways in the mid-nineteenth century (1844-1885). Between wish and reality / Carlos Larrinaga
Larrinaga, Carlos


En: Revista de Historia Industrial. Vol. 27, No. 72 (2018)

Considerando la relevancia de las comunicaciones fronterizas de un país con sus vecinos, en este artículo nos proponemos analizar los distintos proyectos de conexión ferroviaria franco- española a mediados del siglo XIX. En concreto, estaríamos hablando de los ferrocarriles transpirenaicos, que fueron objeto de numerosos estudios, de muchos debates políticos y periodísticos y de muy pocas realizaciones. Las comarcas próximas a los Pirineos sostuvieron la necesidad de construir más líneas férreas que las de Irún y Portbou, pues estas dejaban un amplio espacio sin cubrir. Sin embargo, semejantes anhelos chocaron con la oposición de una buena parte del Ejército español y la falta de interés real de la Administración central, de las compañías ferroviarias y de la propia Francia. Además, habría que añadir los elevados costes y las posibles pérdidas de explotación. Esto explica la tardanza en celebrarse una conferencia internacional entre ambos países para tratar de este asunto.

Josep Colomé Ferrer (coor.), De l'Aiguardent al Cava. El procés d'especialització vitivinícola a les comarques del Penedés-Garraf, El 3 de Vuit i Ramon Nadal editor, Barcelona, 2003, 323 pp / Vicente Pinilla
Pinilla Navarro, Vicente


En: Revista de Historia Industrial, No. 25 (2004)

Jordi Nadal i Oller (1929-2020) : esfuerzo newtoniano, conciencia profética / Jordi Catalan, Miquel Gutiérrez-Poch, Alex Sánchez, Carles Sudrià



En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 81 (2021) , p. 11-18

Del crecimiento con crisis a la crisis de crecimiento, 1315-1516. La gran depresión bajomedieval y la economía catalana / Jordi Catalan
Catalán i Vidal, Jordi


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 80 (2020) , p. 13-83

Trabajo femenino asalariado y ciclo de vida en la industria corchera catalana, c. 1860-1920 / Rosa Ros Massana
Ros Massana, Rosa


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 80 (2020) , p. 149-181

Celler Cooperatiu de la Granada (1920-2020). Cent anys de vitivinicultura al cor del Penedès / [ressenya de:] Marc Prat Sabartés
Prat Sabartés, Marc


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 80 (2020) , p. 235-237
Ressenya de:
. Celler Cooperatiu de la Granada (1920-2020). Cent anys de vitivinicultura al cor del Penedès / Josep M. Feliu Roca y Raimon Soler-Becerro. La Granada : Celler Cooperatiu i Secció de Crèdit, 2020

La Importancia del sector del aguardiente en la vitivinicultura catalana de los siglos XVIII y XIX / Josep Colomé-Ferrer, Llorenç Ferrer Alòs
Colomé i Ferrer, Josep


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 79 (2020) , p. 11-46
Resums en anglès i castellà.

Des de fins del segle XVII la producció i exportació d'aiguardents va constituir un dels sectors més dinàmics de l'economia catalana. A fins del segle XVIII aquest comerç va entrar en crisi i va cedir el protagonisme a les exportacions de vi comú. Al llarg de l'article, defensem la hipòtesi que el relleu va ser possible gràcies a una nova vinicultura, producte dels avanços de la química, que va facilitar, d'una banda, els instruments necessaris per a la conservació dels vins, i, en segon lloc, l'elaboració de vins adaptats als diferents mercats gràcies als cupatges i vins d'imitació. Va ser en aquest marc en el qual la producció d'aiguardent va tornar a jugar un paper fonamental per a l'encapçalament dels vins que es destinaven a l'exportació i per a tota mena de cupatges i imitacions, per a les quals resultava un ingredient indispensable.

Estatura y condición nutricional de la población infantil en una ciudad industrial española : el caso de Barcelona (1900-1969) / Francisco Muñoz Pradas
Muñoz i Pradas, Francesc


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 79 (2020) , p. 47-99
Resums en anglès i castellà.

A conseqüència d'un conjunt de reformes urbanes i sanitàries a partir de la segona meitat del segle XIX la mortalitat de Barcelona va descendir. Els canvis biològics en la població menor de 15 anys són rellevants per a explicar-ho. Aquest article els analitza sobre la base d'estadístiques antropomètriques publicades. Es reconstrueix l'evolució secular del seu creixement i es diagnostica el seu estat nutricional al llarg de set dècades del segle XX. Els resultats mostren: a) Entre els nascuts abans de la Guerra Civil els increments mitjans d'alçada (de 7 a 13 anys) per decenni eren menors d'un centímetre. Aquells que ho van fer a partir dels cinquanta van superar els dos centímetres. b) Els nivells de malnutrició van ser principalment moderats (entorn del 20 [per cent]) amb una reducció significativa a partir la dècada dels cinquanta. c) Les diferències de gènere, socials i residencials van persistir al llarg de les set dècades, fins i tot participant tota la població infantil en l'increment general de les talles en totes les edats.

Cambios estructurales, migraciones y movilidad laboral en el sector corchero catalán a principios del siglo XX / Joaquim Alvarado Costa
Alvarado i Costa, Joaquim


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 77 (2019) , p. 149-176
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en anglès i castellà.

A partir de la informació emanada en els padrons d'habitants de Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell i Palamós de 1930 s'analitzen els processos d'emigració cap a aquestes localitats de treballadors procedents d'altres poblacions. Les transformacions en els sistemes productius surers de principis del segle XX van facilitar el desenvolupament de noves fàbriques de grans dimensions, mecanitzades i amb una divisió del treball més accentuada que l'existent en els obradors típics del segle anterior. S'analitza la periodització d'aquests fenòmens migratoris, origen, característiques i elements d'atracció d'aquestes tres poblacions; amb la finalitat de plantejar que les diferents característiques de les fàbriques de Sant Feliu de Guíxols van propiciar l'arribada d'un perfil de treballadors notablement diferents dels arribats a les altres dues localitats.

La Flota pesquera de altura y gran altura en el puerto de Barcelona. Una historia no contada (1907-1936) / Ana Sinde-Cantorna, Gema Álvarez Llorente
Sinde-Cantorna, Ana


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 76 (2019) , p. 79-116 (Artículos) 

L'adopció de vapors d'arrossegament va ser estudiada per a diferents ports espanyols, però no per al port de Barcelona. Això ha portat a considerar que la flota pesquera d'altura allí assentada va ser d'escassa importància. No obstant això, en aquest treball es realitza un estudi sobre el nombre d'unitats amarrades i les empreses que les van gestionar. Amb això, es conclou que, si bé a partir dels anys trenta sí que deixa de ser representativa, no és així fins a aquesta data. Entre 1907 i els anys previs a la Guerra Civil el port de Barcelona disposava d'una de les flotes més importants i modernes de la Península, que cobria una part important del consum de peix fresc en aquesta ciutat. Així mateix, les empreses encarregades de la seva gestió van tractar de controlar les activitats de distribució.

La Marina mercante de vapor en Barcelona (1834-1914) / [ressenya de:] Jordi Ibarz
Ibarz Gelabert, Jordi


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 76 (2019) , p. 145-147 (Reseñas) 
Ressenya de:
- Rodrigo Alarilla, Martín. La Marina mercante de vapor en Barcelona (1834-1914). Barcelona : Museu Marítim de Barcelona, 2017

Quien llevaba el pan a casa en la España de 1924? : trabajo y economías familiares de jornaleros y pescadores en Cataluña y Galicia / Cristina Borderías Mondéjar, Luisa Muñoz Abeledo
Borderías Mondéjar, Cristina


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 74 (2018) , p. 77-106
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en anglès i castellà.

Els estudis disponibles sobre els salaris i els nivells de vida a Espanya apunten que almenys fins als anys vint els salaris masculins eren insuficients per a cobrir les necessitats econòmiques de les famílies. Sabem també que es donaven taxes d'activitat femenines molt elevades. La qüestió, no resolta encara, és saber si aquestes obeïen a raons d'oportunitat d'ocupació o a la insuficiència dels salaris masculins. L'escassetat de dades és una de les raons de la persistència d'aquesta incògnita: sèries no desagregades per gènere en el llarg termini, discontinuïtat d'aquestes, i inexistència de pressupostos familiars, llastren el coneixement de les economies familiars. Basat en l'anàlisi dels Padrons Municipals de 1924 aquest article aporta evidències sobre l'activitat econòmica de les dones i de la contribució a l'ingrés familiar de tots els membres de la llar en dues regions amb models de desenvolupament econòmic diferenciats -Catalunya i Galícia-.

Tierra, industria y finanzas : élites rurales y diversificación económica en una coyuntura de crisis. El caso catalán (1875-1905) / Ricard García-Orallo
García Orallo, Ricard


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 73 (2018) , p. 43-79
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en anglès i castellà.

Durant l'últim terç del segle XIX, el nombre de processos judicials que van conduir a la subhasta de patrimonis de grans propietaris catalans perseguits per deutes impagats es va incrementar significativament. Eren aquests deutors un símptoma de la decadència de la gran propietat tradicional, incapaç de competir en un context econòmic desfavorable o, més aviat, la manifestació de canvis transcendentals que s'estaven produint en l'economia europea? Estem davant rendistes passius o propietaris que s'estaven adaptant a la triomfant versió del capitalisme? Aquest article aborda les transformacions que les elits rurals catalanes van experimentar durant la segona meitat del segle XIX. La primera secció examina alguna de les característiques dels propietaris els béns dels quals van ser subhastats. En la segona secció s'analitza el grau de diversificació de les fonts d'ingrés dels cinquanta principals contribuents de la província de Girona. La tercera i última secció mostra com l'evolució del nombre de subhastes de grans patrimonis estava relacionada amb les convulsions experimentades pels mercats financers.